abogada violencia de género barcelona

‘La Justícia i les víctimes de l’explotació’ a El Periódico

El 23 de setembre, a més de ser el dia de la Mercè, festa major a Barcelona, i el meu sant, també se celebra el Dia Internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de dones, nens i nens. Des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ens unim a aquesta commemoració.

Us animo a llegir l’article que em va publicar al Peròdico de Catalunya sobre La Justícia i els víctimes de l’explotació, on parlo de com fer front a aquesta xacra del segle XXI, que manté esclavitzades a dones, nenes i fills, i on parlo de com cal actuar en prevenció, sanció i reparació d’unes conductes que afecten els drets més elementals de les persones.

Aquí teniu l’enllaç a l’article d’opinió. Bona lectura:

‘La justicia y las víctimas de la explotación’ en el Periódico

 

La justicia y las víctimas de la explotación

 

Mañana, 23 de septiembre, es el día internacional contra la explotación sexual y el tráfico de mujeres, niñas y niños. El Col.legi de l’Advocacia de Barcelona se une a esta conmemoración y muestra la necesidad de continuar luchando por el respeto de los derechos más esenciales de las mujeres y los niños. La trata de personas es la captación, transporte, traslado, acogida o recepción de personas mediante el engaño, el uso de la fuerza u otras formas de coacción o abuso para obtener su consentimiento con fines de explotación sexual, trabajos o servicios forzados, esclavitud o extracción de órganos.

Entre las formas de explotación sexual cabe destacar la pornografía infantil, el turismo con fines sexuales con menores de edad o los matrimonios forzados. Estas figuras a menudo están vinculadas a redes o bandas organizadas de delincuencia internacional. Estas conductas afectan a los derechos más elementales de las personas (la dignidad como seres humanos, el derecho al correcto desarrollo en el caso de los niños, el derecho a la libre sexualidad). Por lo tanto, los estados tienen la obligación legal de llevar a cabo las actuaciones necesarias de prevención, investigación y enjuiciamiento, en este último caso para el castigo de estas conductas y la reparación de los daños sufridos.

Programas educativos

En cuanto a la prevención, hay que desarrollar programas educativos generales con implicación de las escuelas, los padres, los servicios sociales locales y toda la sociedad, en pos de una educación en igualdad y por la libertad de las mujeres, con especial atención en las redes sociales en tanto que se ha puesto de manifiesto la capacidad de los agresores de hacer uso de las mismas para conseguir sus fines delictivos. Igualmente, hay que desarrollar programas de protección de la infancia, con especial atención al respeto por los colectivos más vulnerables (menores en situación de desatención parental o menores extranjeros no acompañados).

Por lo que respecta a las actuaciones contra los delincuentes, deben establecerse protocolos de colaboración nacional e internacional de los diferentes cuerpos policiales para la investigación, con el fin de poder desarticular las bandas o redes internacionales que explotan a mujeres y menores. Es precisa una atención jurídica preceptiva para las víctimas, que lleve a cabo su defensa legal.

La ley de asistencia jurídica gratuita contempla este derecho para las víctimas de la trata de seres humanos y los menores y personas con discapacidad intelectual víctimas de abuso o maltrato. A pesar de esta previsión legal, en la práctica todavía son pocas las solicitudes de abogado/a por parte de las víctimas de estas situaciones delictivas. Es importante que, de conformidad con lo indicado también en el Estatuto de la Víctima, se las informe de su derecho a ejercer su defensa en el procedimiento penal y de que disponen de asistencia jurídica gratuita. El ejercicio de este derecho debe ir acompañado de la creación de un turno de oficio especializado, para dotar a las personas que han sido víctimas de estos comportamientos execrables de una defensa por parte de abogados y abogadas especializados y con especial sensibilidad contra estos delitos.

Atención a la víctima

En cuanto a la reparación de los daños, son precisos programas de formación específica y continuada en la materia para los profesionales que intervienen en todas las fases del procedimiento judicial. La victimización secundaria que sufre la víctima cuando se enfrenta al procedimiento judicial solo puede ser evitada con una formación específica de todos los profesionales que en algún momento del proceso entrarán en contacto con ella.

Abogados y abogadas, jueces y magistrados, médicos forenses y personal del juzgado tenemos la obligación de recibir y participar en programas formativos para evitar que la maquinaria judicial en su conjunto sea vivida por las víctimas como una segunda agresión. Y también hay que prestarles atención psicológica específica para que superen las situaciones traumáticas vividas y puedan vivir un futuro en plenitud y libertad.

El papel de los abogados

En lo que corresponde a la abogacía, podemos concluir que los profesionales adscritos a estos turnos de oficio especiales para la defensa de las personas víctimas de trata deben recibir formación obligatoria, tanto inicial como continuada, con el fin de prestar un servicio público máxima calidad. Y los colegios de abogados debemos saber afrontar la necesidad que nos plantea lo que ya se conoce como el fenómeno de la esclavitud del siglo XXI: el tráfico de personas con fines de explotación sexual.

Así pues, hay todavía mucho trabajo por hacer y hay que afrontarlo con decisión. Este es el reto.

Mercè Claramunt

 

Qui protegeix els fills de les dones maltractades?

Aquí us deixo una interessant reflexió sobre Qui protegeix els fills de les dones maltractades, arran d’una entrevista que em van fer al Diari Ara com a diputada de la junta de govern de Col·legi d’Advocats. L’artícle és de Montse Riart i es va publicar el dia 15 de juliol de 2016, a la secció de Societat.

 

Qui protegeix els fills de les dones maltractades?

Les ordres de protegir els fills de dones maltractades són encara una excepció. De les més de 4.700 denúncies que es van presentar el primer trimestre del 2016 a Catalunya per un cas de violència masclista, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (GGPJ), només en un 10% dels casos es va dictar una mesura encaminada a garantir la salvaguarda dels fills de les denunciants. Es tracta d’un seguit de mesures civils que preveu la llei integral de la violència de gènere, aprovada l’any 2004, i que van encaminades a assegurar que els infants que estan immersos en una situació de maltractament puguin continuar vivint al mateix habitatge, que el seu pare -en cas que sigui l’agressor- no els pugui visitar o bé que els hagi de passar una pensió alimentària, entre d’altres. L’ordre més extrema és la retirada de la pàtria potestat als presumptes maltractadors, tot i que es tracta d’una mesura extrema que s’utilitza en escasses ocasions.

Les dades del CGPJ no només demostren que les ordres de protecció cap a aquests menors són escasses. També evidencien que en els últims anys han caigut a la meitat. L’any 2006 a Catalunya els jutges en van acordar més de 3.000, mentre que l’any passat van ser 1.553. Tot i així, les últimes reformes legals, que obliguen els jutges a estudiar l’entorn de les dones denunciants i a protegir els seus fills, ha fet pujar el nombre de mesures civils acordades. El primer trimestre d’aquest any se’n van dictar més de 400, un centenar més que el mateix període de l’any anterior, però lluny encara de les xifres del 2006.

Denúncies abstractes 

La diputada de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i responsable del torn d’ofici, Mercè Claramunt, explica que un dels problemes és que les dones encara van a denunciar els presumptes maltractaments davant dels Mossos d’Esquadra sense advocat i quan entren a la comissaria “ningú els informa que tenen aquest dret”. Això, segons l’advocada, acaba provocant que les denúncies siguin “genèriques” i que els jutges no tinguin “prou informació” per valorar les circumstàncies que envolten cada cas “basant-se en aquests atestats policials”. De fet, segons Claramunt, això no només passa factura al nombre de mesures que s’ordenen per protegir els menors fills d’un maltractador o d’una mare maltractada, sinó que també acaba passant factura a les ordres d’allunyament de les víctimes directes de la violència masclista. Les dades d’aquest primer trimestre de l’any evidencien, un cop més, que Catalunya és la comunitat autònoma on menys se’n dicten i Claramunt ho atribueix precisament al “pecat original de la mala denúncia que es presenta a comissaria per falta de l’assistència d’un lletrat”.

Sistema garantista

L’advocada també atribueix la falta d’ordres de protecció cap a les víctimes de la violència masclista i cap als seus fills al fet que la justícia de l’Estat és “garantista”. Tot i així, Claramunt reconeix que no hi ha “un motiu objectiu únic” que expliqui el fet que hi hagi tan poques ordres i que hagin anat disminuint durant l’última dècada. En general considera que després de l’aprovació de la llei integral del 2004 els jutges van ser “generosos” en l’aplicació d’aquest tipus de mesures civils, però “progressivament” n’han anat aplicant menys fins a arribar al 2014, l’any en què menys se’n van dictar. De fet, Claramunt considera que és una traducció d’un fenomen “que també s’ha produït a tota la societat”.

Després de les últimes modificacions legals, que obliguen els jutges a pronunciar-se en els casos en què hi ha menors implicats, Claramunt confia que la tendència “s’inverteixi”. Considera que l’Estat s’ha vist obligat a modificar la legislació després que s’hagin incrementat els casos en què algun menor ha acabat sent víctima de la violència masclista que ja patia la mare, i que cada vegada són menys les dones que tenen una ordre d’allunyament del seu agressor: “Durant el 2016 ja s’han dictat en general més ordres d’allunyament, per compensar una situació que havia esdevingut molt greu, a Catalunya especialment”.

Per tipologia, les mesures més dictades per protegir els menors dins d’una situació de maltractament són l’establiment d’una pensió alimentària que han de satisfer els agressors, així com el fet que els menors tinguin garantida la possibilitat de continuar vivint al mateix habitatge amb la mare, encara que el pis sigui propietat del presumpte maltractador. De fet, l’any passat aquestes dues modalitats d’ordres van sumar més de la meitat del total. Durant el 2015 també es van duplicar el nombre de suspensions del règim de visita dels pares maltractadors als seus fills i van incrementar-se els casos en què el jutge va arribar a acordar suspendre a l’agressor la guarda i custòdia dels infants.

Més suspensions de la pàtria potestat als agressors

Les ordres de retirada de la pàtria potestat durant el primer trimestre del 2016 han crescut d’una manera espectacular, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara bé, malgrat aquesta espectacularitat, es tracta d’una mesura extrema que en realitat s’adopta en molts pocs casos. Durant el primer trimestre es van dictar només contra tres agressors, d’entre més de 4.700 denúncies.

Les mesures més utilitzades continuen sent la d’atribució de l’habitatge -un centenar aquest primer trimestre- i l’establiment d’una pensió alimentària, que s’ha dictat en 145 ocasions a Catalunya entre el gener i el març.

Mercè Claramunt advocada i mediadora

Benvinguts al meu web!

Hola a tots i totes!

I benvingudes i benvinguts al meu blog!!

Tinc el plaer de presentar-vos el meu blog, un espai pensat perquè pogueu seguir la meva activitat i les meves reflexions a propòsit d’una professió que m’apassiona: l’advocacia, amb el matís tan distintiu i enriquidor com és la mediació entre les parts. No amb la dedicació que m’agradaria, el factor del temps i la meva nova dedicació a ser àvia no m’ho permeten, però sí que poc a poc aniré omplint aquest espai d’opinió personal.

La idea és que aquí hi trobeu opinions personals, articles en mitjans de comunicació, entrevistes, actes i tot tipus de referències a temes relacionats amb la meva activitat. Tot plegat, continguts que em semblen interessants de compartir amb tots vosaltres i que espero que trobeu interessants. Us convido a intervenir sempre que us vingui de gust.

Salut!