Entrades

Les dones víctimes de violència masclista i l’àmbit judicial

És evident que la perpetuació del masclisme i de la violència vers les dones perviu gràcies a tota una sèrie de creences, mites i prejudicis entorn als rols d’unes i altres. El manteniment dels rols i d’aquestes falses creences respecte la violència, les víctimes, els agressors, fa que es mantingui a l’imaginari col·lectiu una imatge concreta i sovint distorsionada de què és violència masclista, qui és víctima i on i entre qui té lloc la violència patida.

Tots els operadors jurídics, en tant que persones inserides en la societat, no estan al marge de  l’imaginari col·lectiu.

En el Primer Curs per als jutjats penals Especialitzats en Violència de Gènere organitzat per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, es van adoptar les següents conclusions:

- Cal completar l’especialització en violència de gènere dels jutjats penals, bé compatibles, bé exclusius, el dèficit no s’entén, des del mandat imperatiu d’especialització dels òrgans d’enjudiciament en primera instància de la LO 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, transcorreguts més de set anys de la plena vigència de la mateixa. La situació actual tampoc respon a les prioritats del Parlament Europeu que, en informe de 2011, en el marc de les prioritats contra la violència de gènere, ha reclamat incrementar el nombre d’òrgans especialitzats.

- La seva generalització s’ha de fer partint de l’especificitat de la violència de gènere, sense difuminar amb la violència domèstica, i atribuint a tots els òrgans el coneixement dels mateixos delictes.

- L’especialització dels jutjats penals ha de ser efectiva, el que pressuposa tant formació especialitzada com la seva falta d’equivalència amb una simple concentració del coneixement d’assumptes en determinats òrgans; contínua, en afectar una mirada que xoca amb estereotips apresos, i possible, pel que la seva impartició no pot dependre de l’existència o inexistència d’assenyalaments en les dates en què estiguin previstes les activitats formatives. Per això, s’ha de garantir sempre en aquests casos, respecte de les activitats en les que s’estigui seleccionat, la substitució en l’òrgan jurisdiccional del jutge o de la jutgessa..

- La formació continua en aquesta matèria podria resultar afavorida amb la creació de grups de recerca i reflexió sobre interpretació de l’ordenament en la perspectiva de gènere, multidisciplinaris, amb específica presència d’operadors del Dret Penal i de la Filosofia del Dret, tant corresponents a la jurisdicció com a la Universitat, així com d’Associacions de Dones amb coneixements en la matèria i, si escau, altres col·lectius, que, amb les eines que aportaran, permetés construir coneixements especialitzats, la visibilització del dret com a instrument de transformació de la societat i, específicament, la participació de la jurisdicció, de manera fundada i efectiva, en el procés de transformació de la Justícia i en la seva contribució a la consecució de una societat lliure de violència de gènere.”

Sembla doncs que van fer un adequat diagnòstic i unes conclusions adequades, cal que es duguin a terme. La formació de  la judicatura  es vital per coadjuvar a la confiança de les dones en el sistema judicial.

La formació i sensibilització és absolutament necessària per tal de corregir les mancances que operen en seu judicial contra de la víctima de violència masclista. Un bon coneixement del fenomen i un bon treball sobre la matèria és imprescindible per poder donar sortida a aquest supòsits de manera satisfactòria i que les dones, poc a poc, recuperin la confiança en el sistema.  És necessari  conèixer la violència que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, per poder  actuar de la forma adequada per eradicar-la. Aquest es l’ objectiu que ens guia.

Artícle de Mercè Claramunt

Advocada, Diputada al Col·legi d’Advocades i Advocats de Barcelona i Presidenta de Dones Juristes.